TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL I NOTORIETAT SOCIAL

Fins 1419, i amb una edat situada entre els 11 i 12 anys, Jaume Roig va rebre la formació primària en la seua València natal. Entre 1420 i com a màxim, 1425, i -com s'apunta a les pàgines dels Apunts- probablement a Lleida, aprofitant l'estada universitària del seu germà Pere també a la ciutat catalana, va estudiar Arts, aconseguint el grau de Mestre, amb una edat al finalitzar-los, que se situaria entre els 17 i els 18 anys. El període en què estudià Medicina -també, probablement, a Lleida-, fou el comprès immediatament després, és a dir, en el tram comprès entre 1424-1425 i 1429-1430. Cap a 1431-1432, i amb una edat que es trobaria entre els 25 i els 27 anys, Jaume Roig finalitzà el cicle formatiu complet, aconseguint el grau de Mestre en Arts i en Medicina a la qual, en les presents pàgines, s'apunta com l'última fase formativa desenvolupada a Montpeller. Es descarta així, la informació errònia sobre els seus suposats estudis universitaris a París, que, durant anys, han apuntat equivocadament alguns investigadors i estudiosos.


L'inici de la seua notòria carrera, se situa en 1434, amb la seua primera designació per ocupar un càrrec mèdic municipal. A partir d’eixe moment, no cessà de créixer professionalment, ocupant repetidament i durant més de quaranta anys, càrrecs en diversos centres sanatoris valencians, coneguts com Hospitals, tant els de gestió pública municipal, com els de gestió privada. En eixos sanatoris, a més, i en els casos de l'Hospital dels Innocents i de l'Hospital d'en Clapers, va desenvolupar, addicionalment, tasques gerencials com a màxim responsable administratiu en la seua gestió. També va ser el responsable mèdic de diversos convents religiosos, i va assistir, és clar, a clients particulars, intervenint facultativament a curiosos i cridaners casos dels quals es ret compte en les pàgines dels presents Apunts. Encara que, no obstant això, i com és de sobres conegut, el seu zenit l’aconseguí en esdevindre metge de referència de la reina Maria, esposa d'Alfons El Magnànim, durant les seues estades a València. L'assistència permanent a la monarca, li va reportar un nom i fama considerables que també va repercutir en la seua implicació social. No va deixar d'exercir la seua professió fins la seua mort a València, a la matinada del 4 al 5 d'abril de 1478, com a conseqüència d'un ictus o accident cerebrovascular.


Però Jaume Roig, va estar considerat, també, un home de consens en els conflictes socials de l'època. Va exercir de mediador en nombroses polèmiques familiars i patrimonials de famílies influents, i va estar nomenat marmessor testamentari -executor de les voluntats testamentàries del difunt- per diverses personalitats valencianes, un nomenament que, al segle XV, suposava un assenyalament de confiança, legitimitat, i equanimitat. La seua implicació social, el dugué a exercir de representant polític eventualment, tot i que mostrà major predilecció en assumir responsabilitats de tasques amb implicació religiosa i espiritual. Així, s’encarregà de dirigir i administrar la reforma de l'Església de Sant Nicolau, -la estructura actual, es fruit, precisament, d’eixa intervenció-, va assumir la direcció general administrativa de la Confraria de Santa Maria -la influent plataforma sociopolítica del moment-, i participà en el conegut certamen literari de 1474, en honor de la Mare de Déu. Evidència inqüestionable de la seua notorietat social, és la notícia de la seua mort -cinquanta-tres anys abans que es publicara per primera vegada "Espill" -, que va estar recollida en un conegut Dietari de l'època, com un fet rellevant que havia de quedar ressenyat.