ON VA NÁIXER JAUME ROIG? - NOVES DADES BIOGRÀFIQUES

Enfront de la data tradicionalment apuntada, que situava el naixement de Jaume Roig en 1400, el present Estudi, fonamenta el naixement del cèlebre metge en una data posterior, concretament, en la forquilla temporal compresa entre 1407 i 1409. Així mateix, en les seues pàgines, s'acredita que la seua procedència familiar, no és tampoc la que ha vingut assenyalant-se fins als nostres dies, i que apuntava a un ascendent anomenat Salvador Roig que, provinent de Mataró, es va instal·lar a València a mitjan segle XIV. La família del metge, tant per via materna, com per via materna, estava arrelada a la capital del Regne de València des de molt abans. A més d'això, els Apunts també aporten les claus documentals que acrediten, de manera definitiva, el parentiu existent entre Jaume Roig i Baltasar Bou, a qui va dirigit "Espill". El vincle familiar directe, ha estat negat pels investigadors i estudiosos de l'obra durant més de cent anys, obrint la via a consideracions especulatives sobre l'autoria de l'obra, la motivació, o la datació. Les presents pàgines doncs, resolen l'assenyalada qüestió, i de manera afegida, proporcionen una espenta definitiva a l'esclariment d'aspectes fonamentals subjacents a la seua creació.

LÍNIA MATERNA.

El iaio matern del metge, va ser un puixant empresari del sector de la fusta anomenat Joan Pérez, fill, al seu torn, d'un altre empresari fuster anomenat Miquel -besiaio de Jaume Roig-. Progressà empresarial i econòmicament, de manera significada, a l’empara del creixement urbanístic de Valéncia, esdevenint un prototípic exemple de la creixent classe empresarial valenciana medieval de finals del segle XIV. Entre les filles que tingué dels seus dos matrimonis, figura Francesca Pérez, la qual es convertiria en la mare de Jaume Roig. Òrfena per la mort de son pare, la mare de Roig va quedar a cura del seu únic germà -home-, anomenat Joan -com el pare-, peça fonamental en les unions matrimonials posteriors, i de les què es va beneficiar l'autor de "Espill" anys després. Així, Joan Pérez, oncle matern del metge, va teixir una sèrie d'aliances familiars i empresarials que va portar a la família Pérez a cotes d'una influència social notable. Una de les seues filles, es deia Úrsula Pérez -prima germana de Jaume Roig-, que, quedant òrfena, va créixer al costat del seu cosí Jaume Roig durant un breu temps, establint--ja per sempre-, un robust vincle entre ells. Quan aconseguí l'edat idònia, Úrsula casà amb Guerau Bou, pertanyent a una de les famílies patrícies més acabalades i políticament influents de València. Entre els fills de Guerau Bou i Úrsula Pérez, estava Baltasar Bou, el jove nebot segon de Jaume Roig, a qui, com és àmpliament conegut, va dirigir els ensenyaments continguts en el seu "Espill".

LÍNEA PATERNA.

El iaio patern del metge, va ser un notari anomenat Pere Roig, membre d'una notòria família valenciana, amb un arrelament al Cap i Casal del Regne, que s'endinsa en el segle XIII, és a dir, la mateixa centúria en la qual el rei Jaume I va prendre la Ciutat del domini islàmic. El notari, va gaudir d'una acomodada posició econòmica i es va desenvolupar en àmbits institucionals amb vocació més burocràtica que política. Nascut en el primer terç del tres-cents, i veí de la Parròquia de Sant Llorenç, va exercir la seua professió fonamentalment en el sector públic, morint a València, entre la primavera de 1404 i el final de l'estiu de 1405. Les pàgines del present Estudi, documenten que, la seua descendència masculina, estava composta, almenys, per tres homes: Pere, Francesc i Jaume - pare del cèlebre autor de "Espill" -. El primer, mercader, el segon, religiós, i el tercer, metge. El pare de Jaume Roig, per tant, a més del seu mateix nom, tingué també la seua mateixa professió, i, de fet, va ser el catalitzador de la fama i reconeixement professional que va aconseguir posteriorment el seu descendent. La puixança professional de la seua carrera mèdica, es va iniciar en 1394, i no va deixar de projectar-se de manera certament notòria, pràcticament fins a la seua mort, esdevinguda el 17 de desembre de 1445. Després de residir en els primers anys del seu matrimoni amb Francesca Pérez, en la Parròquia de Sant Salvador, es va mudar durant la primera dècada del quatre-cents a la Parròquia de Sant Nicolau. Al Carrer dels Cordellats, construí la seua residència -que encara hui conserva la seua estructura-, i allà, al Casal del Mestre Roig, creixerien els seus fills. Va tindre, com a mínim, quatre descendents: dos filles, i dos fills. El major de tots els germans, va ser Pere, nascut al 1399, religiós, també metge, i jurista eclesiàstic, que visqué i desenvolupà la seua carrera a Aragó fins la seua mort, esdevinguda al setembre de 1475. El xicotet, va ser Jaume, també metge i autor de "Espill", nascut, com s'ha apuntat, entre 1407 i 1409, i mort a l'abril de 1478.