JAUME ROIG I L' ESPILL: NOVES APORTACIONS
"Espill", s’escrigué per a Baltasar Bou. El va escriure Jaume Roig d’acord amb els fets històrics documentats al llarg de les presents pàgines, i ho va fer en el període comprès entre 1463 i 1467, descartant el període comprès entre 1459 i 1462, la datació que ha vingut apuntant-per investigadors i estudiosos de l'obra durant els últims cent anys. Els Apunts, assenyala que, el metge, el va escriure mogut per la mort de tots dos pares del jove Bou, un doble esdeveniment tràgic concentrat en un període de, tot just, sis mesos. Baltasar Bou, era un xiquet que estava acostumat a la proximitat de la figura de Roig, i com s'acredita documentalment, de fet, era el seu omnipresent oncle. El metge havia passat pràcticament tota sa vida prop de sa mare, Úrsula, la seua cosina germana, i compartia nombrosos càrrecs en institucions al costat del son pare Guerau. Senzillament, l'oncle Jaume, era de la família. Com a home culte, experimentat, responsable, de bona posició, i, especialment, respectat, va sentir la responsabilitat de transmetre a eixe jove nebot seu -àvid per iniciar la carrera militar-, part del seu coneixement mitjançant el consell que ja no podrien donar-li els seus morts progenitors. Va fer servir la fórmula medieval per excel·lència per a aquesta comesa: el Speculum, gènere que el metge coneixia bé. I utilitzà l'humor, el sarcasme, per adaptar-lo a l'edat i el trellat del seu destinatari. Parodià -encobertament- incidents i anècdotes de personatges que el jove Bou reconeixeria, de vegades personatges de la Història, altres vegades, personatges de carrer i populars de la seua estimada València. Però també va fer gala en els seus versos, de l'enorme cultura clàssica i sòlids coneixements teològics de què disposava després d'anys de formació i cultiu intel·lectual. Es va impregnar del tema de moda entre els ambients literaris i culturals acomodats de l'època: la dona. Encara no es pot afirmar si el jove Baltasar Bou, mort precipitadament en 1467, va arribar a llegir o no, el que el seu estimat i culte oncle li va escriure, però la precipitada mort del jove, canvià el destí de "Espill". I això, perquè, com és conegut, els versos escrits per a Baltasar Bou, van acabar en mans d'un cavaller valencià Joan Fabra, a qui Roig va dirigir finalment l'obra, incorporant uns primers versos dedicatoris, la coneguda "Consulta". Enfront de la tradicional identificació de Joan Fabra amb un llegendari cavaller, d'edat avançada en la dècada dels seixanta del segle XV, realitzada pels estudis de l'últim segle, les pàgines que es contenen a l’Estudi, aporten noves dades i documents, que identifiquen el citat Joan Fabra, amb un dels seus fills. El jove Fabra, desitjós d'una vida marcial, igual que Baltasar Bou, també va quedar orfe de pare i mare, curiosament, en un període també de sis mesos, el que podria proporcionar una justificació a l'existència de la "Consulta".
Les presents pàgines, a més d'aportar noves dades amb vista a la motivació i datació de "Espill", contenen també una contribució a l'estudi i interpretació d'un assenyalat passatge de l'obra. Es tracta dels versos en els quals, el personatge de ficció, viatja fins a París. Eixos versos, han estat tradicionalment interpretats d'una manera diferent per tots els autors que s'han acostat a l'obra valenciana. Uns estudiosos, han volgut vore en ells una possible estada de Jaume Roig a París pels seus estudis de medicina -descartada en els Apunts-, altres, es limiten a considerar els episodis com pura ficció, i, fins i tot, a qüestionar la cronologia subjacent. Les presents pàgines, resolen de manera definitiva la qüestió: els versos satiritzen i ironitzen, en realitat, sobre un personatge històric d'existència ben real. Es tracta del llegendari mercenari castellà Rodrigo de Villandrando, conegut a França com "l'escorxador".